Aquest blog està dedicat a l'aigua: estudi de les fonts de Ripoll, experiments amb l'aigua, mesures d'estalvi....
Totes les activitats que fem durant el curs i que ens ajuden a valorar aquest element.
També hi ha l'apadrinament de la font del Tòtil.
29 d’abril del 2009
Avui , 29 d'abril de 2009, hem anat a la font del Tòtil i ens l’hem mirada amb uns altres ulls. Uns ulls més desperts que mai. Uns ulls que ens han fet una mica més experts en fauna, vegetació, orientació per l’espai, observació, sensibilitat..... Més experts en la nova cultura de l’aigua.
Per fer un safari com cal, s’ha d’observar el terreny amb lupa, i això és el que nosaltres hem fet. Ens hem mirat la font del Tòtil amb lupa, amb prismàtics, de lluny, d’aprop.... i Déu n’hi do els animalons que hem pogut caçar. Es veu que fa uns quants anys quan al costat de la font del Tòtil hi havia una fàbrica de paper i quan encara no es construïen depuradores, gairebé cap animal podia viure per aquests voltants. Ara , segons a quines hores del dia i si hi ha molt silenci, s’hi poden veure: AUS La merla d'aigua, cuereta blanca i cuereta torrentera, ànec coll-verd, bernat pescaire, i algun corb marí a l'hivern. Vora la font i pels arbres, moltes mallerengues (mallerenga carbonera, blava, petita, cuallarga, i d'aigua), pinsà comú, verdum, sit blanc, tallarol de casquet, merla, garsa, corb i cornella, caderneres, ... Pot sobrevolar la font algun aligot, i a l'estiu cap al Catllar es pot veure l’àliga marcenca (que caça serps, i es diu marcenca perquè arriba el mes de març) o el xoriguer. De nit es pot escoltar algun gamarús (també anomenat busaroca). PEIXOS Hi ha la truita comuna i el barb de muntanya, amb una mica de madrilla, que conviuen amb altres peixos introduïts per les persones com la carpa, i el barb roig. AMFIBIS La granota comuna, gripau, tòtil , i salamandra. RÈPTILS Podem trobar sobretot sargantana de paret, algun llangardaix, llisona, i pot haver-hi alguna serp inofensiva com la colobra llisa (molt petitona), la serp blanca, serp verda, i serp d'aigua. INVERTEBRATS Sobretot , a part dels habituals mosquits, aranyes, formigues..., hi ha molts invertebrats de riu com la libèl·lula, les llagostes, i els curiosos escarabats escanyapolls. També hi podem trobar moltes papallones.
Ens hauria agradat poder-los caçar tots amb les nostres càmeres, però només n´hem trobat una petita mostra. Alguns hem tingut la sort de poder-los veure, d’altres ens hem hagut de conformar amb el rastre que ens han deixat.
Carregats amb una càmera i amb els ulls ben oberts, hem repassat de dalt a baix totes les plantes de la font. Hem pogut comprovar que hi ha:
Vegetació de ribera autòctona , plantes que neixen a la vora del riu sense que ningú les hi hagi plantat : vern, salze blanc, gatsaule, sarga i saulic
Arbres plantats per les persones, sobretot per fer ombra a l’estiu : pollancres i plàtans
Vegetació fora del riu arbres :freixe de fulla gran, om, auró, roure martinenc.. arbustos: aranyoner, esbarzer, sanguinyol, ... herbes: falgueres, dent de lleó, cua de cavall...
Aquest és el nostre herbari fotogràfic de la font.
Ara sí que podem dir que ens coneixem la font del Tòtil pam a pam. Hem mesurat cada un dels seus racons i n’hem fet un plànol. Ara sabem que fa uns 160 m , aproximadament, de llargada. Que al Nord hi té el riu Freser, al Sud la via del tren, i a l’Est la font de la Roca. També ens hem fixat que d’Est a Oest està envoltada de camps de conreu, i que a l’altra banda del riu hi ha un polígon industrial.
El sòl de la font del Tòtil està format per sediments fluvials, materials que el riu ha anat arrossegant, i també hi ha gresos i argiles ( dos minerals molt abundants pels voltants de Ripoll).
Arribar a la font no és difícil perquè està ben indicat. Cal anar fins a l’edifici dels Mossos d’Esquadra, cap al pla d’Ordina i a partir d’aquí trobem rètols que ens indiquen per on hem d’anar.
Per poder completar el treball que dies enrere varem fer al laboratori, avui ens hem mirat la font ambulls de científics. Hem comprovat que l’aigua de la font té una temperatura de 10º , té un cabal d’uns 3 litres /minut ,va a una velocitat de 1m en 5 sg. i va en direcció Sud/Est. Hem comparat l'aigua de la font del Tòtil amb la de la Roca. Aquesta baixa a 8º i té un cabal de 22 litres/minut. Tot plegat ha suposat molts experiments i moltes operacions que no han estat gens fàcils. També hem localitzat on es troba la deu que proveeix d’aigua la font. És a la part sud del prat, al costat del rierol, a uns 18 m de la font. No és un lloc gaire net, està molt ple de bardisses. Per acabar la jornada ens hem mirat la font amb ulls d’artistes i li hem fet aquestes fotos tan boniques.
Com si fóssim una colla de periodistes, ens hem mirat la font del Tòtil ambulls crítics. Hem observat i comptabilitzat quanta gent es passeja per la font, què hi va fer i com la tracta. Avui 29 d’abril, un dimecres amb cara de ploure, hi hem comptat 22 persones ( per cert no gaire matineres). La majoria han estat homes, que hi han anat a peu , en colla i sobretot per “estirar les cames”. La font té un rètol que diu “sense garantia sanitària”, però la gent no en fa massa cas , beuen de la seva aigua i la troben ben bona. El què més agrada d’aquest indret és la seva tranquil·litat, i l’entorn, però també hi ha moltes coses que es voldrien millorar: caldria més contenidors per les deixalles,millorar l’accés pels cotxes, més arbres que fessin ombra a l’estiu... Nosaltres pensem que la font té molts elements que la fan un lloc confortable ( les taules, els bancs, els fogons, mapes...) però no l’hem trobat tan neta com voldríem, hi hem troba moltes deixalles i sobretot ens hem fixat que hi ha mobiliari urbà fet malbé. Les persones que anem a la font som els primers responsables de deixar-la en bones condicions, però pensem que des de les institucions municipals s’hauria de fer un bon manteniment per poder dir allò de “ho deixem tan net com ho hem trobat” .
A la classe de tercer, hem buscat informació de l'animal que dóna nom a la "nostra" font. Hem treballat de manera cooperativa, i el vídeo que podeu veure explica tot el què hem après d'aquest animal.
Nosaltres el veiem així:
Quina sort! Avui un Tòtil ha anat a parar a casa de la Jasmina (segurament s'ha despistat amb tanta pluja!). La Jasmina l'ha portat a la classe , li hem preparat un bon habitacle, i també li hem posat nom; es diu Boti.
Ell ens ho ha agraït amb uns quants bots, i de seguida s'ha amagat sota una pedra. En el seu cau es troba segur.
Ara que ja l'hem ben vist tots, la Jasmina el deixarà lliure en un lloc on pugui viure bé i es trobi segur.
Per fer un safari com cal, s’ha d’observar el terreny amb lupa, i això és el que nosaltres hem fet. Ens hem mirat la font del Tòtil amb lupa, amb prismàtics, de lluny, d’aprop.... i Déu n’hi do els animalons que hem pogut caçar.
Ara sí que podem dir que ens coneixem la font del Tòtil pam a pam. Hem mesurat cada un dels seus racons i n’hem fet un plànol. Ara sabem que fa uns 160 m , aproximadament, de llargada.
Per poder completar el treball que dies enrere varem fer al laboratori, avui ens hem mirat la font amb ulls de científics.
Com si fóssim una colla de periodistes, ens hem mirat la font del Tòtil amb ulls crítics.
