17 de febrer del 2008

FONT DEL SANT

Situació:
A la part Nord de Ripoll.
Des de la plaça de l’Ajuntament és a 11 minuts.
Si pot anar pel Camí Ral, o per la carretera de Ribes.


El paratge té dues parts:
Una a tocar la carretera N-152, refeta pels voltants de l’any 1995.
Té una bassa i aigua acanalada. Hi ha pedretes i molts seients. També arbres: pollancres i til·lers.




L’altra part a la zona alta, on hi ha la font feta de pedra l’any 1959, amb un lleó de la boca del qual surt l’aigua, col·locat amunt, i més avall dues aixetes que es tanquen.
A l’esquerra hi ha una altra font petita. Hi ha seients i taules i una barbacoa.
Pel mig hi passa el Camí reial Barcelona- Ripoll- Puigcerdà. Hi podem observar un empedrat romà.
Hi ha pollancres, plataners i acàcies.




foto de l'any 1920
D’on li ve el nom:
Al costat de la part baixa de la font hi havia el Mas Xacons i una capella a Sant Josep, per això la font es va dir del Sant, referint-se a Sant Josep.
També es diu que agafa el nom del Torrent del Sant que ne redòs del Turó de Sant Roc.

L’aigua prové de la muntanya de Sant Roc. Aquesta es considera potable però en algunes analítiques aquesta potabilitat estava al límit del permès.
L’Ajuntament l’analitza periòdicament les dades del 22-10-2007
Coliforms 3
Nitrats 39,2
Amoni <0,15>
Color <5
pH 7,33
Terbolesa 0,25

De llegenda s’explica la mateixa de la Font de Sant Eudald: Diu la història que quan traslladaven les relíquies de Sant Eudald per dur-les al Monestir de Ripoll, durant tot el camí passaren miracles. Quan els monjos del monestir van saber que el cos era a prop, van sortir en processó fins al lloc on hi havia una font que feia molt de temps que era seca. En el moment d’arribar les relíquies en aquell lloc, es posà a rajar, sense secar-se mai més. Eren a la font del Sant. També s’explica que Sant Eudald en una de les anades i vingudes a la vila de Ripoll es va aturar en aquest indret doncs tenia molta set i necessitava veure, no hi havia aigua i va tocar una pedra d’on miraculosament en va brollar un raig d’aigua que més tard es va convertir en la Font del Sant.

Abans les fàbriques de la “Hispano” i la “Farga”, a prop de la font, hi anaven a buscar l’aigua per veure els treballadors.