6 de març de 2008

COM HO TENIM ?


Un cop d'ull als nostres rius.










Escolta la cançó "Tu de què rius", interpretada per tots els nens i nenes de 5è de Primària del Ripollès. Amb la col·laboració dels Randellaires. Parla dels rius de la nostra comarca, i del seu estat actual.


CLICA

El Freser és un riu pirinenc, afluent del Ter a Ripoll. Neix a la coma de Fresers, entre el puig de Bastiments i el de l'Infern, a 2 400 m d'altitud.
Recull les aigües de la vall de Núria, rep les aigües del Rigard, procedent de la collada de Toses, i del Segadell, procedent de Pardines; a Campdevànol rep encara el Merdàs, procedent del coll de Merolla.
Té un cabal de l'ordre de 4 m3/s de mitjana a Ripoll i un règim nivopluvial, amb aigües baixes de gener, a causa de la retenció nival, i de setembre, per l'eixut estiuenc, i dos màxims d'aigües altes, el de maig (de fusió i pluges) i el tardoral (de pluges, pel novembre).

El seu cabal i un fort desnivell han fet que hom l'equipés amb més de 10000kW de potència, distribuïda per nou centrals hidroelèctriques entre Queralbs i Ribes, que s’hi han anat instal·lant a partir del 1903.
El Ter és un riu que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases (Ripollès), a la vall glacial de Morenç, a 2 400 m alt.
La seva capçalera és al Ripollès; a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, desemboca a la platja de Pals, on sol tenir un cabal mitjà natural de 29,4 m3/s.

A Camprodon, recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon. i a Ripoll, rep el Freser.
Després d’aquesta afluència porta ja un cabal d’uns 9 m3/s. A Torelló, se li uneix el Ges. A Roda, rep el Gurri i inicia un canvi de direcció cap a llevant travessant les Guilleries, on se li uneix la riera Major. Al Pasteral rep el Brugent, i per Anglès, Bescanó i Salt arriba a Girona, on se li uneix l'Onyar. A la sortida de Girona, a Pedret, abans de rebre l’aportació de l’estany de Banyoles a través del Terri, pot portar uns 25,4 m3/s.

Desguassa les seves aigües a Torroella de Montgrí, per una sola boca.

És un riu molt aprofitat. Té un gran nombre de fàbriques que funcionen totalment o supletòriament amb les seves aigües. A la capçalera hi té instal·lada, la central hidroelèctrica de Tregurà, de 5 700 kVA .A les Guilleries s’hi han construït grans centrals: la de Sau, amb un pantà de 177 hm3; la de Susqueda, amb un de 223 hm3; la del Pasteral, amb un de 2 hm3; i altres instal·lacions que no ultrapassen els 9 000 kVA.

En canvi, el regadiu hi és poc important: de 26 013 ha previstes, a la seva conca, hom només en rega 6 425.

Des del 1966 el pantà de Sau cedeix un cabal de 8 m3/s del Ter per a l’abastament d’aigua de Barcelona.

El Ter té una abundància d’aigües modesta: els 13 l/s/km2 ja no els recupera aigua avall de Ripoll.
El seu règim té una retenció nival, molt acusada al gener, al llarg de tot el seu curs. Segueix una revinguda de fusió primaveral al març i un cabal màxim al maig en sumar-se a les pluges primaverals les aigües de fosa. A l’estiu mostra el seu cabal mínim, amb coeficient entre 0,5 i 0,6 l/s/km2 . Finalment, al novembre acusa les pluges tardorals d’origen mediterrani en retornar el valor modular.


La notícia publicada al Ripollès del dijous 8 de maig de 2008, diu que han trobat "productes de tota mena repartits per l'entorn natural de la font del Tòtil (...) hi vam trobar bosses de patates, llaunes de cervesa i refrescs(...) entre d'altres deixalles.(...)Tan o més greu és la tendència actual d'utilitzar aquest paratge per fer-hi el canvi d'oli del cotxe, amb les repercussions mediambientals que això suposa(...)" És evident que tots hi tenim molt a dir i molt a fer.


Un cop d'ull als rius del món.


video

2 comentaris:

Anònim ha dit...

És un poema molt bunic , m'ha agradat molt a més a més parla de molts rius.

Anònim ha dit...

Es molt dibertit i a mes a mes
ens ensenya a no enbrutir a l' aigua.
claudia navio