15 de febrer del 2008

FONT DE SANT EUDALD

Nom: Font de Sant Eudald, Font de Sant Hou o Font de Serrallonga

Situació
Raval de Sant Pere, a la zona Nord-oest de Ripoll.
Situada a la part nord de Ripoll, a uns 10 minuts de la plaça de l’ajuntament, per les escales de Sant Pere, pel camí reial de Ripoll a Campdevànol, també té accés per la carretera Nacional C-17, arribant al quilòmetre 108.5 direcció Ripoll, seguint la direcció del barri de Sant Pere, trobarem a uns 300 metres l’esmentada font.
També es pot accedir per la carretera de Ribes, pel carrer dels Pellaires, hi ha unes escales que van a parar al camí ral i, situats en aquest, s’ha de trencar a mà esquerra i a 200 metres trobarem la font a mà dreta.

Descripció:
La font està feta d’obra, es veu que ha estat reformada, desconeixent de quin any i es troba dins un porxo. Hi ha una palanca metàl·lica per obrir i tancar la font, la qual està rovellada.
Per accedir a la font, hi ha tres graons i als laterals d’aquesta hi ha dos bancs fets d’obra. Es troba sota el pati de la casa que hi ha al costat, concretament al pati de la casa de Sant Hou, al número 40 del Raval de Sant Pere.

D'on li vé el nom:
El nom li vé en honor a Sant Eudald. També s’anomena Font de Sant Hou, ja que es troba al costat de la casa que té el mateix nom, o coneguda també per la Font de Serrallonga, ja que també hi ha una altra casa amb aquest nom.
En un pergamí de l’any 1351 se l’anomenava l’oratori del Coch. Després sol citar-se com la capella de Nostra Senyora del Socors, o Font de Sant Hou.
Més tard, el nom de Thou, Hou o Ou, que era la forma llatina vulgar de Eudaldus, pren la forma en català i passa a anomenar-se Font de Sant Eudald.

D'on vé l'aigua i quines propietats té:

L’aigua prové de la muntanya de Sant Roc i no se li atribueixen propietats medicinals.
Segons comenta una veïna de la zona, que la seva mare ja vivia al costat de la font, ens diu que la gent del poble hi tenia molta fe en aquesta aigua per curar mals.
Actualment hi ha un rètol que posa que l’aigua no té garantia sanitària, això vol dir que no està connectada a la xarxa pública ni passa per cap dipòsit controlat.

En aquests moments no hi surt aigua, no sabem si s’ha perdut la deu o si està afectada per la sequera.



LLegendes i històries:

La llegenda diu: “mentre els monjos feien camí cap al monestir de Ripoll, en saber que portaven el cos del sant, tan desitjat, sortiren el processor fins el lloc on hi havia una font que feia temps que estava seca. En el moment de passar les relíquies per aquest lloc, es posà a rajar sense que s’hagi estroncat mai més”. Una capella, avui desapareguda, feia commemoració a aquest fet.