TU HI TENS MOLT A DIR...
Espai dedicat a les dites i refranys que parlen de l'aigua

Hivern plujós, estiu abundós
Si l'hivern és molt regat, ven-te l'oli i guarda el blat
Molta pluja per Nadal, alegria per tot l'any
Nadal humit fa el pagès ric
Nadal plujós, dolent pels prats i bo pels bous
Si Sant Silvestre plora, tot l'any plora; si Sant Silvestre riu, tot l'any riu
Pluja de Cap d'any, duu mal averany
El mal any entra nedant
Aigua de gener, barba d'or al pagès
Gener amarat, mig any assedegat
Aigua de gener, millor que la de febrer
Pel gener boires, pel maig pluges fortes
Si pel gener plou, es desperta el cargol
Nit de Reis estrellada, any d'eixut i de secada Els Reis mullats, l'ordi pels terrats
La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts
Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç
Si plou per Sant Canut, de tres mesos no veuràs eixut
Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerrat
Si plou per Sant Pau, hivern, adéu-siau, i si fa sol, ve un hivern nou
Sant Pau serè, tot l'any anirà bé; Sant Pau mullat, tot l'any esbarriat
Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer
Quan la Candelera plora, el fred ja és fora: quan la Candelera riu, el fred és viu: tant si plora com si riu, ja ve l'estiu
Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut
Si per Santa Àgueda plou, el blat de moro creix tot sol
Març ventós, abril plujós i maig humit fan el pagès ric
La pluja del març pel bestiar és pastura
L'herba, si no es mulla, és or; si es mulla una vegada, és argent, i si se'n mulla dues, és fem
Pluja per Sant Bernat, el blat corcat
Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
Quaresma plujosa, collita granosa; si massa fort ho fa, ni palla ni gra.
Setmana Santa mullada, collita de blat regalada
Per Setmana Santa, pluja o vent; altrament, no és santa
Si plou per Pasqua, plou per Carnestoltes i per Setmana Santa
Si plou per l'Ascensió, es perd la ceba i el meló
Quan plou per l'Ascensió, plouen quaranta dies més; un dia sí, un dia no
Mes d'abril, aigua poca i núvols mil
L'abril diu al maig: jo no he plogut, tu plou a raig
L'abril mullat, de pa ve carregat
L'aigua d'abril omple la gerra i el barril
A l'abril, cada gota val per mil
Pel maig, cada dia un raig
Una pluja de maig i tres d'abril valen més que els bous i el carril
Diu la vinya: Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res
Si plou per Sant Pere Regalat (13 de maig), plou quaranta dies de comptat
Pluja per Santa Quitèria (22 de maig), la collita i la misèria
Si plou per Santa Petronella (31 de maig), els raïms torna gotims
Si pel primer Roser (1r diumenge de maig) plou, pels altres també plourà
Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca
Si pel juny plou, poca fruita pel juliol
Pel juny, la pluja és lluny, i si plou, cada gota com el puny
El juny diu al juliol: - Ja que jo he plogut, tu fes bon sol
Quan plou per Sant Medard (8 de juny) plou quaranta dies massa tard
Abans de Sant Joan, pluja beneïda, després de Sant Joan, pluja maleïda
Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou
Aigua de Sant Joan, cap guany i molta fam
Sant Pere plujós, trenta dies perillós
La pluja de Sant Pere, no omple el celler i buida l'era
Pel juliol, molt soroll i no plou
Quan plou pel juliol, plou fusta
Trons de juliol desperten el cargol
Si per Sant Jaume (25 de juliol) plou abans de vuit dies pedrega
Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides
Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most
Quan l'agost plora, la verdura és bona
Per l'agost, l'aigua del cel fa bona mel
Quan no plou per l'agost, pateix el camp i pateix el bosc
Xàfecs d'agost, bolets en abundor
Pluja per la Mare de Déu d'agost, any de most. Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric
Sant Bartomeu (24 d'agost) aboca l'aigua pertot arreu
El setembre s'enduu els ponts, o eixuga les fonts
El setembre bo és, si no plou en tot el mes
Oh, Mare de Déu del Claustre i Mare de Déu del Roser (8 de setembre), deu-nos aigua si ens convé
Santa Creu i el nom de Maria (14 de setembre) aigües i vents ens envia
Per Santa Creu, tant si plou com si no plou, cull les peres i les nous
Tramuntana per Sant Miquel (29 de setembre), s'emporta l'aigua del cel
Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda
Quan Montjuïc duu caputxa, senyal de pluja
Quan al cel hi ha bassetes, a la terra pastetes
Cel empedrat, pluja aviat
Si a l'octubre plou, el rovelló mou
Pluja d'octubre, ni una gota perduda
Trons d'octubre, any de diluvi
Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals
Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós
Per l'advent, pluja o vent o fred coent
Si l'advent és mullat, poca anyada de blat
Cel a borreguetes, aigua a canteretes
Cel gravat, aigua dalt el terrat
Sol amb barbes, vent i aigües
Sol vermell, aigua al clatell
De ponent, ni aigua ni vent
La tramuntana, aigua demana
Llebeig, molta aigua i poc peix
Xaloc, vent de fora i aigua a prop
Arc de Sant Martí al capvespre, d'aigua demà en farem festa
Lluna dreta, aigua certa; lluna decantada, fred i gelada
Lluna grogosa, aigua abundosa
aigua de pagès, per als pobres no val res
aigua, Senyor, que la mar es crema
Oronella en terra, aigua al cel
Peixos al cel, aigua a la terra
Quan es grata la gallina, l'aigua és veïna
Quan vegis el peix a l'aigua saltar, estén la bugada, que el bon temps vindrà
A l'abril, aigües mil
L'aigua corrent no mata la gent
Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou
De mica en mica, s'omple la pica
No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré
Carrers mullats, calaixos eixuts
Ai, Senyor! Tanta roba i tant poc sabó, i tan neta que la volen
Tant va el càntir a la font, que un dia es trenca
Qui té padrins el bategen
Mareig, senyal de bateig
Pixar fora de test
Qui et voldrà bé, et farà plorar
Qui sembra vent recull tempestes
Mira aquest, només es recorda de Santa Bàrbara quan trona
És tard, vol ploure i la burra no es vol moure
Cel rogent, pluja o vent
D'allà on no n'hi ha, no en pot rajar
Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre
Desembre mullat, gener ben gelat
Si el desembre plou, bon any nou

ESPOTS PUBLICITARIS PER
FER UN BON ÚS DE L'AIGUA
En cap dels espots s'han obert les aixetes!!!

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EXPERIMENTEM AMB L'AIGUA
A PRIMÀRIA

L'aigua és un dissolvent :

L'aigua , font d'energia natural:

L'aigua sense vegetació, arrosega el sòl:

L'aigua es pot netejar :

Hi ha cossos que suren a l'aigua:

Les fonts de Ripoll

"Ens han parlat de quan a Ripoll venia gent a passar-hi l'estiu i tenien una font per a cada dia del mes. Tenien 31 fonts per escollir." (Arxiu Comarcal de Ripollès)
Els alumnes de Primària també s'han passejat per les nostres fonts...no n'han trobat 31, pero Déu n'hi do les que han vist. Aquí teniu un resum de les seves troballes, si en sabeu més coses, si hi trobeu algun error, o si ens voleu donar la vostra opinió, feu-nos arribar els vostres comentaris, estarem molt contents de poder-los llegir.

Comença, doncs, el passeig virtual per Les fonts de Ripoll.

LA RIQUESA DE FONTS VORA RIPOLL

La de l’Antiga, la del Ros,
la del Sant, que és tan saborosa,
la del Coc, la dels Pintors,
d’Engordans i Marinyosa,
la dels Monjos, del Guitart,
de Can Guetes, que alça gana,
i mereix elogi a part.
La preciosa d’en Jordana,
de la Teula, d’en Pigrau,
Cor de Jesús, tan bufona!
Del Sofre, que tant atrau,
la d’en Jeroni i Garona,
Colomerot, Sadurní,
can Quinze, Sant Bertomeu,
Esqueroses, que es pot dir:
N’és més freda que la neu,
de Llagonet, del Raval,
Serrallonga, Estamariu,
Font Viva, la principal,
visitada hivern i estiu.

Joan Deop Masdeu
LA CRIDA DE SANT EUDALD

LLISTAT FONTS

En un document tret de l’Arxiu Comarcal Ripollès ens parla de totes aquestes fonts de Ripoll:
Sector S.O.
Font d’Engordans
Font de la Caseta d’en Pigrau
Font del Remei
Font de Terradelles
Font dels tres Plans
Font d’Antiga
Font d’en Jordana
Font del Tòtil
Font d’Ordina

Sector N.
Font del Sant
Font de la Carola
Font de les Queroses
Font de la Teula
Font del Rector
Font de Comallevosa
Font dels Capellans
Font d’Estamariu
Font de Can Guetes

Sector E
Font de l’Amoroset
Font de Sant Bertomeu
Font Freda
Font del Gorg de l’Olla
Font de Fontana

Sector S.E.
Font del Sagrat Cor
Font d’en Beu i Tapa
Font del Sofre
Font d’en Gerdí
Font de Can Petitu
Font del Punset
Font Caganell
Font del Ginebre

I acaba dient “ I no allarguem la relació de les Fonts ja que dins el terme municipal en tenim 312 de registrades”

Us animem a descobrir-les o almenys a recordar-les!!!!

ALTRES FONTS

De les fonts que us posem a continuació n'hem trobat les dades de les analítiques, la qual cosa vol dir que encara existeixen però que en començar el treball nosaltres les desconeixíem.

Font del Gorg de l’Olla, segons diu un document de l’Arxiu Municipal està ubicada a la margera esquerra del Torrent de les Carboneres, aigua de les obagues dels pintors, soler i la Ballaneda, a uns 45 minuts des de el pont d’Olot pel camí veïnal de Ripoll a la Serra del Boix, passant per la casa de l’Amoreset.
DADES
12-11-2007
Coliforms 3,1
Nitrats <2,0
Amoni <0,15
Conductivitat a 20º 617
Olor <3 pH 7,28
Terbolesa 0,30
Font de can Guetes, ubicada a la dreta del riu Ter, a uns 11 minuts de la plaça de l’Ajuntament, aigües de la muntanya de Sant Roc.
DADES
12-11-2007
Coliforms 45,3
Nitrats 8,6
Amoni <0,15
Conductivitat a 20º 324
Olor <3 pH 7,66
Terbolesa 0,23
Font del Mal Pas, ubicada a la colònia Casals, accessos sota el camí Reial de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, aigua de la muntanya de Sant Roc.
DADES
12-11-2007
Coliforms 1445
Nitrats 9,4
Amoni <0,15
Conductivitat a 20º 524
Olor <3 pH 7,55
Terbolesa 0,98
Font Naixent, sols hem trobat les dades analítiques
DADES
23-04-2007
Coliforms 1,0
Nitrats 2,3
Amoni 0,80
Conductivitat a 20º 991
Olor <3
pH 7,15
Terbolesa 0,20

MÉS FONTS

Font del Pi: A l’indret de Sant Amand.

Font de l’Avellaneda: Davant el Polígon dels pintors.

Font del Tigre: Camí que porta a la casa Garona i que es pren per pujar al Catllar. Aquesta també va ser una de les fonts que va documentar el Sr. Francesc Morera i que té una plaça identificativa. S’explica que el Sr. Gonçal Cutrina i el Sr. Francesc Morera discutien sobre el veritable nom d’aquesta font, el primer deia que era Font Antiga i el segon Font del Tigre. Es va acabar deduint que una deformació del llenguatge al llarg del temps va propiciar el nom que finalment li ha quedat.

Font de les Asqueroses- Situada pel camí que puja per darrera el Tanatori cap a Saltó. Possiblement pren el seu nom, del mal gust de la seva aigua. Té la curiositat d’estar situada molt a prop del POU DE GLAÇ, un gran forat on els monjos de Ripoll, en aquell temps de nevades abundants, acumulaven una gran pila de neu, i així tenien glaç tot l’estiu per conservar el què calgués.

Font del Tupí- Just al marge dret del riu Freser, una vegada travessat el pot que porta al passeig d’Ordina. Avui en dia passa molt desapercebuda pel mur que es va edificar i la seva poca accesibilitat, però en d’altres temps va estar molt concorreguda. És tan baixa que ni cap ni una ampolla, només un tupí i d’aquí pren el seu nom.

FONT DEL RAVAL

Situació:
En el casc antic de Ripoll entre el pont de la carretera Barcelona i el pot del Raval

Data de l’any 1654, Primer era una font oberta amb un abeurador pels animals.

L’any 1662 es va soterrar la conducció.

Va ser renovada l’any 1974.

L’aigua ve de dues fonts més amunt; la del pollancre i la d’en Grandolí, l’aigua venia directament de la muntanya actualmenve d’un dipòsit que es va construir.

Abans tenia tanta aigua que la que li sobrava anava a la font de la plaça Sant Eudald i a la de la plaça dels Porcs.... ara va només a la del passeig Ragull.

Abans deien que era molt bona i saludable perquè tenia molts minerals, ara diu que no té garantia sanitària.

Es diu que fa molts anys va desaparèixer una dona, desprès d’un temps i amb la confessió dels assassins va aparèixer als dipòsits de la font, però això és un mite.

Dades analítiques
23-04-2007
Coliforms 11,1
Nitrats <2,0>

Amoni <0,15>
Color <5>

Conductivitat a 20º 515
Olor <3> pH 7,88

Terbolesa 0,24

FONT DEL SOFRE

Situació
Crta/ D´Olot (N-260) Km 114’400, davant un grup de cases de pagès que també es diu Font del Sofre.
Per anar-hi des de Ripoll, cal agafar la carretera de Vallfogona i passat el kilòmetre 115, comptar 600 metres i, al costat d’una casa de pagès que es diu Casa Nova del Molí, trencar a la dreta, per un camí de terra, que passa pel mig d’uns prats. Es va seguint per una baixada, fins que s’arriba a la font.
La font pertany a les terres o terme de la casa de pagès de El Batet

Està feta de pedra i ciment, hi ha una capella i una verge i una senyera (es una pedra pintada)

La font té dos raigs d´aigua.
Està en una fondalada i s’hi va per un camí de terra. Hi ha una petita placeta de terra, amb dues taules i dos bancs de ciment.
És una font molt antiga, no se sap des de quin any es coneix però la van arreglar tal com és ara, l’any 2007.
L’any 1979 també s’hi havien fet obres.

El nom li ve del sofre que porta l’aigua. Això també fa que tingui un gust i una olor diferent, com amargant.

D’una deu o dúna mina i és on agafa aquesta riquesa en sofre. Neix allà mateix i es guarda en un petit dipòsit darrere la font.

Té propietats medicinals per la purificació de la sang, diuen que si t’hi rentes, cura les malalties de la pell (els grans, la pell resseca, les dermatitis...)


Fa olor de sofre, per això se li diu la Font del Sofre.
L’aigua tenyeix el terra i la reixa d’un color com taronjós (el color del sofre: entre groc i taronja).
L’aigua té mal gust.
Hi ha molts pobles que tenen fonts de sofre.
Els joves bevien d’aquesta font com a remei al típic acné juvenil.

Dades analítiques
12-11-2007
Coliforms 99
Nitrats <2,0>

FONT DEL PASSEIG RAGULL

Situació
Situada al sud de la vila, dins el passeig Ragull i a la dreta de la confluència dels rius Ter i Freser, agafa l’aigua de la Font del Raval, situada a l’ombra d’uns grans plataners.

En reconeixement a l’aportació de Ragull el passeig
porta el seu nom. L’any 1988 mor Anton Mª Ginesta alcalde molt apreciat pels ripollesosos i se li vol alçar un monument al Passeig, però no arriba a fer-se més que el pedestal. L’any 1905 s’acorda treure’l i dedicar al seu record una làpida de caràcter artístic col·locada a prop del brollador. Ben aviat va ser trencada a cops de rocs pels brètols d’aquella època. Actualment la placa esta afermada en la pilastra de la font del capdevall del passeig.

FONT DE LA PLAÇA DEL MONESTIR

Aquesta font l’hem inclosa pel fet que molts alumnes al sortir de l’escola s’hi paren a jugar i tots la coneixen.

Hem tingut moltes dificultats per concretar quina era la Font de la Plaça del Monestir, ja que com a tal no ens consta que hagi existit .
Antigament hi havia una font situada a l´antiga plaça de la Constitució ( actual Ajuntament)

Aquesta fou traslladada (canalitzada) posteriorment a l’actual font de l´església de Sant Pere.
El que actualment hi ha al jardí de la Plaça del Monestir és una sortida d´aigua força nova i va connectada a la xarxa pública.
El que potser podria ser és que s´aprofités l´aigua d´un canal que passa per sota la Plaça del Monestir.
Aquest canal anava al celler del Monestir i posteriorment a un molí on era situada la fàbrica. No sabem si es va obrir l´actual sortida d´aigua en record del molí de la fàbrica ( això són suposicions).

El que sí hem comprovat és que hi havia una antiga font situada al Carrer Berenguer ( actual Filatèlia )i coneguda com Font del Raig o de l´Almoina.

FONT D'ORDINA

Situació:
Està situada al Passeig d’Ordina, després dels mossos d’esquadra, camí de la Font del Tòtil, darrera d’una casa.

Té com un estany, al seu costat hi ha dos pollancres grossos, el nom li ve del lloc on està ubicada, “ El pla d’Ordina”. La bassa està feta de pedra i a sota la font hi ha una pedra amb la inscripció 1980.

Antigament les dones hi anaven a rentar la roba i els animals quan tornaven de pasturar hi anaven a veure aigua

FONT D'ESTAMARIU

Situació:

De l’escola a la font d’Estamariu hi ha uns 1100 metres, 15 minuts caminant.
Sortir de l’escola cap a la plaça del monestir, continuar sentit cap a la carretera de Sant Joan de les Abadesses, fons arribar al magatzem de ferros Arimany. Just davant hi ha un camp de pastura, travessar-lo pel costat del torrent i quan arribem a sota l’aqüeducte hi trobarem la font.
Ubicada a la part nord-est de la Vila, sota les arcades de l’aqüeducte d’Estamariu, a la part esquerra de la comarcal 151

La font és d’aigua fresca i potable.

DADES:
21-08-2000
Temperatura 14º
Color: No
Transparència Sí
Olor No
pH 7,12
Duresa 32ºHF
Nitrits <0,33>

FONT D'ENGORDANS

Situació:
La font està ubicada a la part sud de la vila, en una margera a la zona obaga, a la margera dreta del torrent d’Engordans a la part dreta del riu Ter, aigua avall de Ripoll a pocs metres sobre el desviament de la C-17.

La font està feta de pedra. Hi ha una taula de roda de molí amb seients i uns pedrissos adossats a la paret.
Envoltada de plataners és un racó on s’hi pot trobar una bona estona de tranquil·litat.

És una font natural que surt de la muntanya, prové de la torrentada d’Engordans, actualment encara hi surt aigua, però aquesta no és molt bona per coure llegums ja que és molt guixosa.

El seu nom prové de la casa de pagès anomenada Engordans on estava ubicada la font.

La primera constància documentada data de l’any 1887.

Curiositats En el 1888 els nens de l’escola elemental i de pàrvuls d’aquesta vila eren 160 i acompanyats del mestre Josep Guich i el seu ajudant anaven a berenar a aquesta font.

El 1916 durant les festes d’estiu després de ballar a la nit a la sala de Colon l’endemà s’acostumava a anar a berenar a la Font d’Engordans

Analítica:
12-11-07
Coliforms 20.7
Nitrats <2,0>

Amoni <>
Color <>

Conductivitat a20ª 1344

Olor <>

pH 7,07

Terbolesa 0,23

FONT DEL SANT

Situació:
A la part Nord de Ripoll.
Des de la plaça de l’Ajuntament és a 11 minuts.
Si pot anar pel Camí Ral, o per la carretera de Ribes.

El paratge té dues parts:
Una a tocar la carretera N-152, refeta pels voltants de l’any 1995.
Té una bassa i aigua acanalada. Hi ha pedretes i molts seients. També arbres: pollancres i til·lers.

L’altra part a la zona alta, on hi ha la font feta de pedra l’any 1959, amb un lleó de la boca del qual surt l’aigua, col·locat amunt, i més avall dues aixetes que es tanquen.
A l’esquerra hi ha una altra font petita. Hi ha seients i taules i una barbacoa.
Pel mig hi passa el Camí reial Barcelona- Ripoll- Puigcerdà. Hi podem observar un empedrat romà.
Hi ha pollancres, plataners i acàcies.

foto de l'any 1920

D’on li ve el nom:
Al costat de la part baixa de la font hi havia el Mas Xacons i una capella a Sant Josep, per això la font es va dir del Sant, referint-se a Sant Josep.
També es diu que agafa el nom del Torrent del Sant que ne redòs del Turó de Sant Roc.

L’aigua prové de la muntanya de Sant Roc. Aquesta es considera potable però en algunes analítiques aquesta potabilitat estava al límit del permès.

L’Ajuntament l’analitza periòdicament les dades del 22-10-2007
Coliforms 3

Nitrats 39,2

Amoni <0,15>

Color <5

pH 7,33

Terbolesa 0,25

De llegenda s’explica la mateixa de la Font de Sant Eudald: Diu la història que quan traslladaven les relíquies de Sant Eudald per dur-les al Monestir de Ripoll, durant tot el camí passaren miracles. Quan els monjos del monestir van saber que el cos era a prop, van sortir en processó fins al lloc on hi havia una font que feia molt de temps que era seca. En el moment d’arribar les relíquies en aquell lloc, es posà a rajar, sense secar-se mai més. Eren a la font del Sant. També s’explica que Sant Eudald en una de les anades i vingudes a la vila de Ripoll es va aturar en aquest indret doncs tenia molta set i necessitava veure, no hi havia aigua i va tocar una pedra d’on miraculosament en va brollar un raig d’aigua que més tard es va convertir en la Font del Sant.

Abans les fàbriques de la “Hispano” i la “Farga”, a prop de la font, hi anaven a buscar l’aigua per veure els treballadors.

FONT DE LA ROCA

Situació:
És al costat de la Font del Tòtil. A la font de la Roca s’hi arriba baixant per una petita escala de pedra a la dreta del camí del Passeig d’Ordina, baixant fins al llit del riu.

La font s’ubica en un mur de pedra, només té un tub de ferro, per on brolla l’aigua i un recollidor. El voltant de la font està arranjat, si baixa per unes escales i fins hi tot podem trobar-hi un banc. Està situada a tocar el riu Freser amb la vegetació pròpia de la zona: pollancres....

El nom li deu provenir probablement d’estar ubicada en un mur de pedra.
L’aigua prové d’una deu del Catllar. Conté molt de ferro. L’aigua d’aquesta font es manté entre els 15º i 18º malgrat la temperatura exterior.

Segons els veïns del seu entorn, és una aigua que no fa mai mal.
És una font que són poques les seves dades conegudes, sempre a passat força desapercebuda, sovint eclipsada per la ja anomenada Font del Tòtil i que no provenen de la mateixa deu es veu per les dades següents, que són diferents:

Dades analítiques:
20-01-2007
Coliformes 14
Nitrats 3,0
Amoni <0,15>

Color <5>
Conductivitat a 20º 467
Olor <3>

pH 7,36

Terbolesa 0,80

FONT DE LA BARRICONA

Situació:
Davant del restaurant de la Barricona, podem agafar un caminet que baixa cap al riu Ter, per la carretera C-26 direcció Sant Joan de les Abedesses.

La font és natural i molt petita, el forat per on baixa l’aigua està tapat amb un bastó. El voltant és ple de males herbes, molsa, arbres i matolls. La font està molt deixada i abandonada.

El nom li ve de la masia que hi ha al davant.